Casa de l'Aigua

Activitats relacionades

Exposició "La revolució de l’aigua a Barcelona. Del món preindustrial al repte ambiental" a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova (C. de Garbí, 2).

La variable relació entre aigua i ciutat ha estat sempre crítica des de l’origen del món urbà. Una visió de llarga durada evidencia, entre el cúmul de canvis que anomenem Revolució Industrial, l’existència d’una autèntica Revolució de l’Aigua. L’aproximació històrica al cas de Barcelona revela com canvien, amb el temps, els factors crítics que condicionen i expliquen a cada moment aquesta relació aigua-ciutat, i mostra la profunditat i el caràcter sistèmic d’aquesta discontinuïtat essencial que altera radicalment bases tecnològiques mil·lenàries, i inicia una transicióde més de cent cinquanta anys, amb canvis molt positius per la nostra vida quotidiana, però que ha contribuït significativament a l’actual repte ambiental.

Història de la Casa de l'Aigua

La Casa de l’Aigua va ser construïda per la companyia pública municipal barcelonina Aigües de Montcada entre els anys 1915 i 1919. Després de l’epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914 i va causar una alta mortaldat a causa de la contaminació de l’aigua distribuïda per la companyia municipal, va caldre renovar amb tota urgència el sistema de subministrament d’aigua de boca. La instal·lació va formar part d'una gran infraestructura de canalització per millorar la capacitat de cabal i l'abastiment d'aigua a la ciutat durant el segle xx. Tenia funcions d'estació d'emmagatzemament, depuració i cloració de l'aigua captada als pous construïts al municipi veí de Montcada i Reixac. Des d’on avui hi ha el barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit ubicat a l’actual Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat, inclosa la Barceloneta. El projecte inicial també preveia portar aigua a l’Eixample a través de l’aqüeducte Alt de Montcada, però no es va poder completar. Va funcionar fins a 1989, quan va quedar abandonada i va caure en un procés de degradació. 

Entre els anys 2007 i 2013, l'Ajuntament de Barcelona va dur a terme la consolidació i millora del conjunt patrimonial. El 22 de març de 2018, en ocasió del Dia Mundial de l'Aigua, s'obria el conjunt complet, després de la reobertura seqüencial de la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova, dels espais de distribució i bombament al Districte de Sant Andreu i del túnel i el dipòsit situat al Districte de Nou Barris. Es culminava així una fase més en la recuperació, per part dels dos districtes, d'aquest espai patrimonial que el Museu d'Història de Barcelona va començar a posar en valor el 2011, en el marc d'un programa més ampli sobre la història dels usos de l’aigua a la ciutat.

La Casa de l’Aigua és un conjunt patrimonial de primer ordre de la història del proveïment de la ciutat i dels projectes per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle xx. Està format per l’estació de bombeig, al barri de la Trinitat Vella, la galeria subterrània que travessa l’avinguda Meridiana i per on transcorre la canonada, i l’estació receptora i planta de tractament, amb un dipòsit amb capacitat per 10.000 metres cúbics d’aigua, al barri de la Trinitat Nova. 

Actualment, el seu ús com a museu s’amalgama de manera innovadora amb altres usos socials i culturals als dos extrems de la galeria que connecta l’estació elevadora de la Trinitat Vella amb el dipòsit de la Trinitat Nova. Al llarg del recorregut pel conjunt patrimonial i els espais expositius que jalonen la visita, l’espai del museu mostra una retrospectiva doble, sobre la ciutat i sobre els barris propers, des d’un punt de vista fonamental per a qualsevol ciutat: tenir aigua. L’espai i les activitats s’han concebut en format de museu laboratori.

Els continguts expositius expliquen tant les característiques del conjunt patrimonial com aspectes relatius a la història dels usos i el proveïment d'aigua al pla de Barcelona. A l'edifici de l'antiga estació elevadora de Trinitat Vella i a l'interior de la galeria que la connecta amb el dipòsit de Trinitat Nova, s'ha instal·lat l'exposició permanent “El fil de l'aigua: continuïtat i discontinuïtat”. Es tracta d'un recorregut per la història del proveïment d'aigua a Barcelona des de l'època romana, amb una incidència especial en la revolució que es produeix al tombant dels segles XIX i XX, quan els canvis tecnològics provocats per la Revolució Industrial modifiquen els vells equilibris entre l'aigua i la ciutat. Al dipòsit de la Trinitat Nova, s'ha incorporat la instal·lació expositiva permanent “Aigua km zero / BCN”, que vol recuperar la memòria d'una llarga tradició d'utilització i de gestió de l'aigua de proximitat en el territori delimitat per Collserola, el riu Besòs i Montjuïc. Les aigües de proximitat, les que cauen al territori amb la pluja i les que hi arriben des d'altres llocs propers amb l'escorrentia, han determinat, al llarg de la història, el desenvolupament de les viles i poblacions del Pla de Barcelona i, fins l'era industrial, va conformar les relacions entre la societat i el territori. Unes relacions estretes i constants, atès que l'aigua era aliment, fertilitat agrícola, energia per a molins i diluent per a usos domèstics i industrials.

MATERIALS PER A APROFUNDIR
Llibret de Sala
La revolució de l'aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna 1867-1967
Plafons
Plafons de l'exposició permanent de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella
Guies d'història urbana
Guia d'història urbana: Aigua / Bcn
Guia d'història urbana: Aigua KM Zero / Bcn
Publicacions
Pòsits: La revolució de l'aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967
Documents
La Casa del Agua de Trinitat Vella. Barcelona y las captaciones municipales en Montcada
Altres
Videos: La revolució de l'aigua
Tv3 Espai Terra: Les cases de l'aigua de la Trinitat, dues fites en la història de l'abastament d'aigua de boca a Barcelona
Tv3 Espai Terra: Barcelona, 1914: aigua neta contra el tifus

La Casa de l’Aigua de Trinitat Vella, en actiu de 1919 a 1989, formà part de l’antic servei d’abastament d’aigua de boca que l’Ajuntament de Barcelona va proporcionar a Ciutat Vella i Barceloneta. Fou un altre dels molts que al llarg del temps han tingut origen a la conca del Besòs per proveir Barcelona. Les infraestructures d’aquest servei eren peces integrades en  un sistema conjunt. L’aigua  procedia de la conca subterrània del Besòs i era captada al barri de Can Sant Joan de Montcada per una mina, oberta el 1785 que també donava origen al Rec Comtal, i uns pous, inaugurats el 1879. L’aqüeducte Baix de Montcada la conduïa fins a la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella que actuava com a estació elevadora per impulsar-la fins a un dipòsit situat a una alçada de 50 m, l’actual Casa de les Aigües de Trinitat Nova. En aquest punt era clorada i per gravetat arribava als punts de consum barcelonins conduïda per una canalització.